Explicació del mapa conceptual 1: Lectura de l'article de Domènech i Tirado
Aquest mapa conceptual presenta dues idees fonamentals.
En primer lloc fa referència a la concepció tradicional sobre la relació existent entre tecnologia, ciència i societat. Aquests elements es consideraven diferenciats i divergents entre sí. La societat és l’encarregada de generar ciència (coneixement científic), i la tecnologia, que s’encarrega d’aplicar els coneixement de la ciència, apareix com a element subsidiari de la societat.
En segon lloc es fa referència a la concepció actual sobre la relació entre aquests elements. La realitat és que es conceben com un conjunt indiscernible i, per tant, cal parlar de tots ells interrelacionadament per a comprendre les societats contemporànies. La societat (i els diferents contextos que la integren: social, econòmic, polític, científic) i la tecnologia apareixen com elements amb una divisió inestable. I ambdós determinen la ciència, és a dir la producció de coneixement científic, a la vegada que aquesta repercuteix en la societat i la tecnologia.
D’altra banda, s’apunta que la disciplina encarregada d’estudiar la relació entre aquests elements és la psicologia, que haurà de fer front a diferents reptes: replantejament de la seva pròpia definició com a ciència d’allò que és humà, superació d’allò que és psíquic com a intrapersonal i reflexió sobre el que implica produir coneixement des d’aquesta nova concepció de la relació entre ciència, tecnologia i societat.
Aquest mapa conceptual presenta dues idees fonamentals.
En primer lloc fa referència a la concepció tradicional sobre la relació existent entre tecnologia, ciència i societat. Aquests elements es consideraven diferenciats i divergents entre sí. La societat és l’encarregada de generar ciència (coneixement científic), i la tecnologia, que s’encarrega d’aplicar els coneixement de la ciència, apareix com a element subsidiari de la societat.
En segon lloc es fa referència a la concepció actual sobre la relació entre aquests elements. La realitat és que es conceben com un conjunt indiscernible i, per tant, cal parlar de tots ells interrelacionadament per a comprendre les societats contemporànies. La societat (i els diferents contextos que la integren: social, econòmic, polític, científic) i la tecnologia apareixen com elements amb una divisió inestable. I ambdós determinen la ciència, és a dir la producció de coneixement científic, a la vegada que aquesta repercuteix en la societat i la tecnologia.
D’altra banda, s’apunta que la disciplina encarregada d’estudiar la relació entre aquests elements és la psicologia, que haurà de fer front a diferents reptes: replantejament de la seva pròpia definició com a ciència d’allò que és humà, superació d’allò que és psíquic com a intrapersonal i reflexió sobre el que implica produir coneixement des d’aquesta nova concepció de la relació entre ciència, tecnologia i societat.
Explicació del mapa conceptual 2: Lectura del material en paper “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” i aportacions del debat CTS
En aquest mapa conceptual apareix com a eix vertebrador la Societat de la informació, que té com a aspectes característics i rellevants: que la comunicació és sinònim de productivitat i poder, la velocitat i complexitat del canvi i que les TIC tenen influència en tots els sectors de la societat i, per tant, generen noves formes d’aprenentatge en situacions mediades de tots els àmbits educatius (formal, no formal i informal). Per aquest motiu, les TIC apareixen com un element fonamental i característic de la societat de la informació i és necessari parlar de Tecnologia Educativa, entesa com l’anàlisi, el disseny l’aplicació i l’avaluació de les situacions mediades a les que hem fet referència. D’altra banda, cal parlar de la corrent tecnologia, ciència i societat, que entén la tecnologia com un camp d’acció definit pel context de les societats contemporànies.
En aquest mapa conceptual apareix com a eix vertebrador la Societat de la informació, que té com a aspectes característics i rellevants: que la comunicació és sinònim de productivitat i poder, la velocitat i complexitat del canvi i que les TIC tenen influència en tots els sectors de la societat i, per tant, generen noves formes d’aprenentatge en situacions mediades de tots els àmbits educatius (formal, no formal i informal). Per aquest motiu, les TIC apareixen com un element fonamental i característic de la societat de la informació i és necessari parlar de Tecnologia Educativa, entesa com l’anàlisi, el disseny l’aplicació i l’avaluació de les situacions mediades a les que hem fet referència. D’altra banda, cal parlar de la corrent tecnologia, ciència i societat, que entén la tecnologia com un camp d’acció definit pel context de les societats contemporànies.
CONCLUSIONS
En primer lloc, dir que malgrat considero que aquesta PAC comporta molta feina i personalment, m’ha resultat bastant complicat integrar tots els continguts treballats (mitjançant l’article, el material de l’assignatura i el debat) en un mapa de conceptes, la valoració final que en faig és molt positiva per diversos motius: he après a utilitzar el c-map tools, eina que considero molt útil i pràctica una vegada saps com funciona, he pogut participar en un debat molt ben estructurat i en el que les aportacions han estat coherents i ben argumentades, i he pogut clarificar molts dels conceptes entorn la Tecnologia Educativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada